La ciutat de Castelló li professa
tendra devoció i molts castellonencs acudixen a ella, periòdicament, per a
donar-li gràcies, venerar-la i sol.licitar-li noves ajudes. Un preciós i entranyable
passeig, vigilat en el seu inici per Tombatossals, ens porta a la basílica, a
la vora del camí caminàs. El Santuari no és extremadament preciós, però resulta
acollidor i sempre està dignament atés i conservat.
El 1366 s’assenyalà com l’any de la
feliç “Troballa” de la Mare de Déu baix un “almez” pel llaurador Perot de
Granyana, que estava llaurant el lloc amb un parell de bous, els quals es van
detindre a l’arribar a l’almez. L’Almez o latonero en valencià es diu
“lledoner”, d’ací el seu nom segons es castellanitze: LIDÓN o es valencianitze:
LLEDÓ.
La xicoteta figura suposadament
trobada en 1366 només mesura sis centímetres. Recents investigacions la suposen
una imatge de la deessa Isthar, la gran mare, posteriorment cristianitzada, amb
una cronologia remontable al VI segle A.C. i amb paral.lelisme amb altres
exemplars freqüents en una zona entre els rius Tigres i Eufrates. Esta icona
pagana, cristianitzada en temps incert i assumit com a figura de la Mare de
Déu, la Mare de Déu, s’exposa i venera en una Concepció, que adquirix amb això
la condició d’imatge-reliquiari.
El papa Pius XI, el 8 de novembre de
1922 declarava a la Mare de Déu de Lledó PATRONA principal de Castelló.
Altres papes –Joan XXIII, Pau VI i
Joan Pau II- van concedir també gràcies especials a la Mare de Déu del Lledó.
Des del descobriment, per Perot, el
lloc es va establir com a lloc de pelegrinatge on cada vegada acudia més gent
per a venerar la miraculosa imatge apareguda, per eixe motiu a finals del segle
XIV, es construís el primer temple que albergaria el culte de la Mare de Déu
del Lledó. Posteriorment es van erigir altres dos, en 1670 i a finals del segle
XVIII.,
Esta construcció de finals del segle
XVIII, és la que dóna lloc a la Basílica actual, construïda en la transició
entre el barroc i el neoclassicisme, es presenta com un temple ben
proporcionat, amb nau de considerable amplària, capelles als costats
comunicades entre si i creuer poc profund, també disposa de cambril, per a
accedir amb major facilitat fins a la imatge.
En el xicotet museu de la Basílica
s’exposen algunes peces d’orfebreria, imatges i els mantos de la Mare de Déu.
El cambril s’adorna amb diversos llenços dels segles XVII i XVIII. El Santuari
va ser erigit com a Basílica per un Breu Pontifici de S.S. el Papa Joan Pau II
el 18 de març de 1983.
La Basílica està atesa per un Prior
i en ella hi ha un ric culte litúrgic i popular. D’este fervor popular es crea
una salve dedicada a ella, que tots els castellonencs que acudixen canten amb
gran devoció:
Salve, Virgen de Lidón,
del mortal corredentora,
nuestra Patrona y Señora,
Egida de Castellón;
con viva fe y efusión
Te invocamos, Virgen pía,
pues eres nuestra alegría,
nuestra esperanza y consuelo;
oye siempre con anhelo
nuestras preces, Madre mía.
