Aquest peculiar poble ─pertanyent a la comarca de la Plana Alta de la província de Castelló─ dista de la capital uns 45 Km en direcció nord. El terme municipal limita amb Albocàsser, Tírig, la Salzadella, Alcalá de Xivert, Vilanova d'Alcolea, la Serra d'en Galceran i la Sarratella, la qual cosa dóna a entendre que ens trobem davant un gran terme municipal.
Aquesta població, segons pareix, és un dels assentaments més antics de la provincia, com es demostra en les pintures del barranc de la Valltorta i les restes de materials pertanyents a l'edat de bronze, trobats en la Cova del Mas d'Abad. També hi ha al seu terme municipal restes ibèriques i romans.
Sobre l'origen de la seua denominació hi ha dues teories, una que prové del romà , "vicens roma", i una altra que deriva de l'àrab "Aben Roma".
Aquest poble s’hagués pogut fer famós a partir de finals de l'any 1947, si hagués quallat l'anomenat miracle dels Coves.
De la mateixa manera que a finals del segle XIX, l'11 de febrer de 1858 en la vila francesa de Lourdes a la Vora del riu Gave, la Mare de Déu es va aparéixer a la xiqueta Bernadeta Soubirous o anys més tard en 1917 la verge es va aparéixer als tres pastorets en la Cova Aniria en la Fàtima Portuguesa. Estos fets van significar l'expansió d'eixos llocs ,que foren un referent en la religió catòlica, i d'obligat pelegrinatge per als milions de creients de tot el món amb la consegüent explosió econòmica de la zona.
Perquè ─com ja hem indicat anteriorment─ en els Coves ,segons pareix a finals de 1947, una xiqueta anomenada Raquel Roca, d'uns 8 anys ,assegurava que en una Cova que es troba en la contornada de la partida de la Moreria, se li apareixia la Verge Maria.
Son pare, que no era gaire creient, no donava excessiu crèdit als seus relats però el rector del poble avalava les seues paraules, la qual cosa va fer que, entre la comunitat de creients, els relats de la xiqueta Raquel tinguen quasi el rang de divins.
Aquestes suposades aparicions van córrer com a aragalls de pólvora no sols entre els pobles confrontants, sinó també en tota la província, en les províncies limítrofes, i fins i tot a molts llocs d'Espanya.
La xiqueta Raquel va dir que la Mare de Déu li havia vaticinat que l'1 de desembre seria el gran dia; a les tres de la vesprada el dia esdevindria nit i es produirien innumerables miracles.
Per a poder entendre el que va ocórrer cal imaginar-se la societat d'aquells anys ─els anys de la postguerra─, d'una repressió important per part del règim franquista, on la por, la pobresa, fins i tot la necessitat, eren circumstàncies molt arrelades en la població . Este caldo de cultiu feia que situacions com les de la xiqueta Raquel tingueren molt de ressò entre la població creient i no creient, perquè hi veien portes a l'esperança.
Tot seguint la convocatòria de la xiqueta Raquel , es va produir un gran pelegrinatge amb tot tipus de mitjans de transport, des dels automòbils dels rics, passant per algunes bicicletes i carros de mules, o pel caminar de la gran majoria d'assistents . D'aquesta manera la gent va acudir a la convocatòria de la Cova de la Moreria de les Coves de Vinromà. L'afluència s'estima que ─amb dades contrastades per persones que van ser testimonis d'aquest esdeveniment─ podria ser superior a les 300.000 persones, i alguns diuen que s'arribava al mig milió.
Entre la gentada es trobava la xiqueta Raquel, protegida per la Guàrdia Civil, ja que tots volien veure-la de proa i tocar-la. D'aquesta manera podrien curar les seues malalties.
La gent s'apilava i s'estrenyia cobrint la contornada de la Cova de la moreria; molts dels presents, van creure en unes suposades propietats miraculoses de l'aigua del riu Sant Miquel, i en examinar-la, es va saber que provenia dels desaigües i dels llavadors de la font de Company.
Tan gran fou la repercussió que, segons conten les cròniques de l'època , a la ciutat de València, la companyia de distribució d'electricitat havia fet que s'encengueren els llums, perquè es temia que el que havia dit Raquel s’ complira i es fera la foscor; les autoritats ─tant militars com civils─ havien donat l'orde d'alerta davant de possibles manifestacions populars davant dels anunciats miracles.
S'acostava l'hora i Raquel, en l'entrada de la Cova de la moreria resava, i amb ella la gran multitud romania ansiosa.
Però l'hora va passar. Raquel continuava resant però ni es va fer la nit, ni la Mare de Déu va aparéixer, ni es van produir miracles, llevat que no succeí cap desgràcia, amb la quantitat de gent que s’hi trobava, la qual cosa si que era realment un miracle. La desolació va estendre’s entre els assistents que van mamprendre camí de tornada cap als seus domicilis .
Les mateixes persones que amb anterioritat havien donat credibilitat a Raquel , és a dir, el clercat i l'estructura de l'església, després del ridícul oferit, van ser les que es van encarregar de desacreditar la xiqueta Raquel, amb tota mena d'arguments que justificaven allò que s’havia esdevingut. És adir, des de pensaments infantils o fantasies de la xiqueta, fins a arguments que en dubtaven de la seua salut, encara que és veritat que, segons pareix, la xiqueta havia vist anys enrere la pel·lícula Cançó de Bernardette, que narrava la història de Lourdes, la qual cosa podia explicar ─en certa manera─ l'actuació de la xiqueta Raquel. Però el que resulta difícil d'explicar és el canvi de pensar de les autoritats eclesiàstiques, ja que si el dia 1 de desembre de 1947 es congrega tanta gent en el paratge de la Moreria, va ser gràcies a la publicitat que es van encarregar de difondre eixes mateixes autoritats eclesiàstiques que, dies posteriors, van intentar satanizar la pobra xiqueta Raquel. L'única explicació que se m'ocorre és que, en un principi, els motius que mogueren aquestes autoritats eclesiàstiques no van ser motius exclusivament religiosos. Cadascú que pense el que vulga.
A pesar d'allò que succeí, la gent continuava acudint al lloc de les suposades aparicions de la Mare de Déu i ─segons conten les llegendes─ va haver-hi gent que va acudir, amb crosses i se'n va anar sense elles. Aquestos rumors no agradaven ni a les autoritats civils, ni a les eclesiàstiques, i és per això que el governador civil de Castelló prohibí l'accés al paratge de la Moreria, tot facultant la guàrdia civil que vetllara pel compliment de l'orde, amb tots els mitjans al seu abast, la qual cosa va fer que la gent desistira d'acudir-hi, ja que els mitjans emprats per la guàrdia civil de l'època eren molt convincents.
Després d’aquestos esdeveniments, Raquel, junt amb la seua família va haver d'emigrar, i es va traslladar a la província d'Osca ,a Barbastre, i s’instal·là definitivament, al cap d'alguns anys, a Barcelona, on va viure fins a la seua mort, tot guardant el secret del miracle de les Coves, que, si va ser realment una aparició o un invent, si va ser veritat o mentida, si va ser capaç d'enganyar tota una societat o pel contràri, l’enganyada va ser ella , la xiqueta Raquel és l'única que ho sap.
Segons pareix no va tornar a les Coves, el seu poble natal, fins després de transcorreguts molts anys. Segons compten en el poble, algú la va veure quan va morir el seu pare, però ningú no ho assegura.
