una escapadita..........

MIERCOLES 18 DE MAYO DE 2016.- CASTELLON – AGUILAS,- CALNEGRE .- 412 KM

Poco antes de las 10 horas nos ponemos rumbo a  nuestro primer destino, Aguilas, donde llegamos pasadas las 17h, tras aparcar en el paseo marítimo , nos fuimos a patear Aguilas

AGUILAS

Empezamos nuestra ruta por la Plaza de España, este bello jardín del siglo XIX posee una fuente con una escultura conocida como “La pava de la balsa”. A su alrededor existen varias fachadas del siglo XIX, destacando la del Ayuntamiento, en estilo Neomudéjar. En la misma plaza podemos encontrar la iglesia de San José, del siglo XVIII, que guarda la imagen de la Virgen de los Dolores, patrona de la ciudad.

Seguimos en dirección al castillo de San Juan de la Águilas, situado en un cerro para proteger el litoral de los ataque berberiscos. El castillo es una construcción moderna del siglo XVIII, lo más interesantes son las vistas de la ciudad. Tener cuidado con las gaviotas que tienen sus nidos en las rocas no os vayan a dar un picotazo, no es broma.

Seguimos en dirección al embarcadero del Hornillo, esta obra de ingeniería a base de hierro y hormigo se encuentra enclavada a lo largo de una pequeña bahía y su función era la de servir de embarcadero para el mineral que venía de la Sierra de los Filabres. Este se cargaba directamente en buques por eso su gran altura.

Si tenéis un poco más de tiempo os recomendamos que os acerquéis al paisaje protegido cuatro calas, en el límite con Almería. Cuidado que está muy mal señalizado no os paséis de largo, una vez aparcamos a la entrada de la playa, podremos descubrir sus formaciones geológicas fruto de un afloramiento volcánico, y que gracias a la erosión han dado formas tan curiosas como las que podemos contemplar en la playa del bolnuevo

Pernocta:

•                     Camper Park Puntas de Calnegre, Norte: 37º 30' 42" ;Oeste: -1º 24' 43 (25 km de aguilas)

JUEVES 19 DE MAYO.- CALNEGRE – MAZARRON -BOLNUEVO – PUERTO DE MAZARRON,-45 KM 

Despertamos  no muy pronto, ya que el área ,no es tranquila es lo siguiente , los único ruidos que se oyen son las pájaros y las olas , ya que el área está a menos de 50 metros del mar, tranquilamente nos ponemos en ruta hacia el norte ,hacia el puerto de mazarrón.

BOLNUEVO

Cerca del puerto de mazarrón se encuentra la Ciudad Encantada de Bolnuevo.La “Ciudad Encantada de Bolnuevo” está constituida por margas (arcillas y caliza), también llamadas gredas, y areniscas que contienen restos de moluscos, equinodermos, crustáceos y microfósiles. La erosión producida por el agua y el viento ha moldeado un paisaje singular de gran belleza junto a la playa de Bolnuevo, Mazarrón (Murcia). Las Gredas de Bolnuevo ha sido declarado Monumento Natural en la Región de Murcia.

PUERTO DE MAZARRON

A apenas 5 km de Bolnuevo, se despliega Puerto de Mazarrón, la segunda área urbana más importante del municipio de Mazarrón.

Aparcamos, casualidades de la vida, enfrente del club de pesca puerto de Mazarrón, cogimos las bicicletas u nos fuimos a conocer el Puerto de Mazarrón.

Una vez allí, no hay que dejar de descubrir su factoría romana de salazones, que fue uno de los principales complejos del Mediterráneo de sus características, ni su extraordinarias playas, como la de la Isla, la del Puerto y la de El Rihuete.

Como era hora de comer, lo hicimos en una de las numerosas terrazas que se encuentran es el paseo marítimo.

Para terminar el día, nos dirigimos hacia nuestro punto de pernocta, en los Alcazeres, en la manga del mar menor. Como cuando llegamos aún era pronto cogimos las bicis , y nos fuimos a recorrer los casi 7 km de paseo marítimo que discurren junto al mar menor

PERNOCTA:

•                     AREA  AC LOS NAREJOS (N 37º,45´47 ´´ ;  W 0º,49´,50´´)

VIERNES 20 DE MAYO.-  ALTEA  - CALPE.- 110 km.

Hoy madrugamos un poco ,ya que la idea era salir  del área sobre las 9 h.Al llegar a Altea aparcamos justo al lado de la estación de tram ,que se encuentra mut cerca del centro histórico de Altea.

ALTEA

la  Cúpula de su Iglesia, azul con decoración geométrica blanca, es uno de los símbolos de la Costa Blanca. Altea se asienta sobre una colina, cuya cúspide corona la Iglesia Parroquial, decorado con pequeñas teselas blancas. El magnífico conjunto arracimado del Casco Antiguo le da un encanto especial único en la provincia. Podemos iniciar su recorrido en la Plaza del Convento para acceder, por Pont de Moncau, al barrio de la Vellaguarda. Es un conjunto de calles empinadas y estrechas de adoquín con miradores y pequeñas glorietas. Llegaremos a la Plaza, centro cultural y de ocio de Altea, donde está la Iglesia de la Virgen del Consuelo. Su tranquilidad y su sosiego han hecho de Altea el paraíso de artistas y artesanos, cuyas tiendas y tenderetes pueblan el Casco antiguo.

Después de comer recorrimos los escasos 15 km que separan Altea de Calpe, donde nos instalamos en el área de autocaravanas que teníamos pensado, tras instalarnos cogimos las bicis y nos fuimos a dar una vuelta.

CALPE

Decir Calpe es decir peñon de ifach,El Peñón de Ifach es un enorme promontorio de roca caliza que se levanta a los pies del mar mediterraneo.

El municipio guarda vestigios del pasado en su casco antiguo y curiosidades como las ruinas de los Baños de la Reina y de unas antiguas salinas. Su puerto pesquero presenta una imagen muy animada y, junto a él ,se suceden restaurantes en los que degustar pescados y mariscos de la zona

Se puede realizar una ruta hasta el pico de peñon ,  con una duracion de un par de horas,

PERNOCTA:

•                     area ac paraiso camper  N 38º,38´,56 ; E 0º,4º,021

EL SÓ DEL SILENCI

        Tots els anys, el darrer divendres del mes d'abril, es celebra un pelegrinatge que partint des de la població de les Useres, en la comarca de l'Alcalatén, recorre el camí d'anada i tornada fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Al llarg dels dos dies que dura el pelegrinatge, en estricte vot de silenci, estos hòmens recorren a peu, descalços en alguns trams, més de 60 Km., seguint un rígid cerimonial centenari.

            Els orígens d'este pelegrinatge no es coneixen amb exactitud. malgrat tot, pareix que els seus inicis estan relacionats amb alguna catàstrofe, epidèmia o sequera, que es va produir en un temps indeterminat, segurament cap a la darreria del segle XIV o principis del XV i amb una finalitat molt clara, pregar a Déu per a evitar noves calamitats a la població.  Altres, assenyalen que els seus orígens s'emmarquen dins del període de conversió al cristianisme dels moriscos de la zona i, els més atrevits, assenyalen que possiblement el seu origen és anterior a la conquesta del nou món, ja que seguint els costums gastronòmics i fixant-se en els ingredients culinaris utilitzats pels pelegrins, es pot deduir que són anteriors al descobriment d'Amèrica, sent la primera teoria la que més real pareix, ja que si prenem com a referència les poblacions pròximes, tindrem que Catí celebra ja la seua processó des de 1321, els de Portell des de l'any 1400 igual que els pelegrins de Culla.  D'altra banda, el vestuari dels pelegrins d'Useres delata una cronologia molt pròxima a elles.

            El vestuari dels pelegrins consta d'una túnica o hàbit morat amb esclavina, amb un cinturó de cuir negre que cenyix hàbit a la cintura, el cap se’l tapen amb un barret d'ales caigudes, i porten també rosaris amb comptes de fusta u ossos d'oliva, amulets i la creu al pit o penjada en el lateral del cinturó, a més caminen ajudats de bastons que acaben en forma arrodonida i que al seu torn estan coronats per una escàrpia que servix per a penjar el barret en els moments de descans.

            Només poden ser pelegrins els hòmens, açò conten que es deu a Sant Vicent Ferrer, al prohibir els pelegrinatges mixtos a fi d'evitar que es dispararen els desitjos carnals dels seus integrants, en els moments d'oci i esplai.

            L'elecció dels pelegrins es realitza segons un torn establert entre els veïns del poble, hi ha dos càrrecs que no són electes, que són el de “Depositari”, pràcticament vitalici, càrrec que manté tradicionalment una família que s'encarrega del material, utillatge i vestuari, així com de la composició anual dels pelegrins a més d'actuar d'administrador, i el del Cantor Major.

            El Pelegrinatge s'organitza en dos grups, un compost per 21 persones; en primer lloc van, el pelegrí guia, després els tres cantors portant una creu i dos canelobres, a continuació va el representant de l'església, que porta sempre amb si una relíquia de S. Joan Baptista, el seguixen  els  3 clavaris, tancant esta comitiva, el representant de l'ajuntament que precedix als 12 pelegrins, este grup realitza el recorregut en absolut silenci, només trencat per càntics en una impecable llengua llatina, com el càntic "O vere Deus" , propis de pelegrinatges rogatives que proclamen els cantors durant el recorregut. Dins d'este grup els dotze pelegrins i el guia, no poden parlar amb ningú, ja que ells són els penitents, que representen als que originàriament van fer este pelegrinatge per a pregar a Déu, beneficis per al poble de les Useres.

            El segon grup,” les càrregues”  que seguix a distància al primer, el formen els animals que transporten els aliments amb tots els útils que es necessiten durant el recorregut, així com els cuiners, el depositari, els aiguaders i  per aquells  penitents que volen complir alguna promesa, en nombre indeterminat i sempre en rigorós silenci, com prova de respecte al pelegrí.

           El pelegrinatge comença el divendres de bon matí en la població de les Useres amb dos misses, una primera per a les càrregues i una altra que és a les set  del matí, per als pelegrins, iniciant-se oficialment el pelegrinatge. S'agenollen en el moment del Sanctus, besen el sòl i estenen els seus braços en creu, estant així fins que arriba la comunió. Al combregar es passen un ciri encés d'un a un altre. Al finalitzar la missa , prenen en la sagristia el desdejuni compost de pa, figues i xocolate, amb alguna copa d'aiguardent, tot seguit es despedixen de l'estendard de sant Joan i besen un per un, el Reliquiari de Sant Joan, travessant una bella estora brodada per les dones del poble, que pretén alleujar els peus descalços dels pelegrins i recorrent els carrers de les Useres, partixen amb direcció a Sant Joan de Penyagolosa.

            Durant el pelegrinatge i mentres se'n van passant per diversos termes municipals i ermites, s'invoca al Sant titular d'eixe lloc. Així, en les Useres s'invoca a Sant Joan Baptista; prop de l'ermita de Sant Miquel de les Torroselles pertanyent al terme de Llucena del Cid, s'invoca a Sant Miquel Arcàngel; quan es va arribant a Xodos, s'invoca a Sant Pere Apòstol i prop del santuari de Sant Joan de Penyagolosa es torna a invocar Sant Joan Baptista. També es resa en cada terme municipal pels seus avantpassats difunts i pel Papa.

            Tot el recorregut està calculat fins al més mínim detall: l'hora d'arribada a cada lloc; el tipus de menjar, format bàsicament per arròs, ous i abadejo; els llocs de descans, etc.

            En l'ermita de Sant Miquel de les Torroselles, els pelegrins celebren l'eucaristia, descansen i mengen, per a prosseguir camí cap a Sant Joan de Penyagolosa on faran la seua entrada al santuari, descalços quan caiga la nit, retirant-se a una habitació “la cova dels pelegrins”. Al voltant d'una xicoteta foguera sopen, descansen i a la nit resen amb els cantors les completes i el sant rosari. Durant esta nit del divendres, els pelegrins resaran en diversos moments el Via Crucis.

            El matí del dissabte a les huit es celebra la missa de les càrregues i a continuació la missa dels peregrins, a la finalització d'esta és quan comença el verdader ritual dels pelegrins, la celebració de ”la Cerimònia del Perdó“.  Tot el món abandona la sagristia deixant només els pelegrins i al guia. Els pelegrins formen un cercle, deixant en el centre al guia, que realitzarà una al·locució sobre l'existència i la tradició, poc després el guia demanarà perdó als altres pelegrins llavant-los els peus a cada un d'ells.

            Poc després de les dotze del matí, després d'un bon esmorzar, a base d'abadejo, fesols, creïlles i ous, s'anuncia la tornada dels pelegrins cap a les Useres, ixen descalços del santuari de Sant Joan de Penyagolosa, camí de Xodos on descansen un breu moment en la font de l'Arxivello, a continuació els pelegrins es dirigixen al temple parroquial on resen el Regina Caeli, fan un respons pels difunts i es demana al Sant Apòstol Pere per l'obtenció de les tres gràcies.

            S'arriba a les Useres a la nit i l'entrada és molt solemne. Després d'un breu descans, cada pelegrí entra en la població portant un fanal. Es dirigixen en fila d’un, cap a l'ermita del Loreto, per a saludar la Mare de Déu amb el Salve Regina i després van a l'ermita del Crist, per a donar-li gràcies, resant també allí el Salve Regina i el respons pels difunts. Es finalitza el pelegrinatge en el temple parroquial, on els pelegrins invoquen novament la Mare de Déu, es torna a resar pels difunts i per l'obtenció de les tres gràcies.

            Fins a un xicotet relat d'esta tradició secular que ha perdurat a través dels segles fins a arribar als nostres dies i on, sense cap dubte, el silenci se sent entre les pinedes de la muntanya de Penyagolosa.

            Els pelegrins de les Useres és un dels tresors que tenim en esta província, el qual devem, conéixer, i conservar perquè generacions posteriors puguen apreciar-la i disfrutar-la com nosaltres l'hem fet.