Tots els anys, el darrer
divendres del mes d'abril, es celebra un pelegrinatge que partint des de la
població de les Useres, en la comarca de l'Alcalatén, recorre el camí d'anada i
tornada fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Al llarg dels dos dies
que dura el pelegrinatge, en estricte vot de silenci, estos hòmens recorren a
peu, descalços en alguns trams, més de 60 Km., seguint un rígid cerimonial
centenari.
Els orígens d'este pelegrinatge no es coneixen amb
exactitud. malgrat tot, pareix que els seus inicis estan relacionats amb alguna
catàstrofe, epidèmia o sequera, que es va produir en un temps indeterminat,
segurament cap a la darreria del segle XIV o principis del XV i amb una
finalitat molt clara, pregar a Déu per a evitar noves calamitats a la
població. Altres, assenyalen que els
seus orígens s'emmarquen dins del període de conversió al cristianisme dels
moriscos de la zona i, els més atrevits, assenyalen que possiblement el seu
origen és anterior a la conquesta del nou món, ja que seguint els costums
gastronòmics i fixant-se en els ingredients culinaris utilitzats pels
pelegrins, es pot deduir que són anteriors al descobriment d'Amèrica, sent la
primera teoria la que més real pareix, ja que si prenem com a referència les
poblacions pròximes, tindrem que Catí celebra ja la seua processó des de 1321,
els de Portell des de l'any 1400 igual que els pelegrins de Culla. D'altra banda, el vestuari dels pelegrins
d'Useres delata una cronologia molt pròxima a elles.
El vestuari dels pelegrins consta d'una túnica o hàbit
morat amb esclavina, amb un cinturó de cuir negre que cenyix hàbit a la
cintura, el cap se’l tapen amb un barret d'ales caigudes, i porten també
rosaris amb comptes de fusta u ossos d'oliva, amulets i la creu al pit o
penjada en el lateral del cinturó, a més caminen ajudats de bastons que acaben
en forma arrodonida i que al seu torn estan coronats per una escàrpia que
servix per a penjar el barret en els moments de descans.
Només poden ser pelegrins els hòmens, açò conten que es
deu a Sant Vicent Ferrer, al prohibir els pelegrinatges mixtos a fi d'evitar
que es dispararen els desitjos carnals dels seus integrants, en els moments
d'oci i esplai.
L'elecció dels pelegrins es realitza segons un torn
establert entre els veïns del poble, hi ha dos càrrecs que no són electes, que
són el de “Depositari”, pràcticament vitalici, càrrec que manté tradicionalment
una família que s'encarrega del material, utillatge i vestuari, així com de la
composició anual dels pelegrins a més d'actuar d'administrador, i el del Cantor
Major.
El Pelegrinatge s'organitza en dos grups, un compost per
21 persones; en primer lloc van, el pelegrí guia, després els tres cantors
portant una creu i dos canelobres, a continuació va el representant de
l'església, que porta sempre amb si una relíquia de S. Joan Baptista, el
seguixen els 3 clavaris, tancant esta comitiva, el representant
de l'ajuntament que precedix als 12 pelegrins, este grup realitza el recorregut
en absolut silenci, només trencat per càntics en una impecable llengua llatina,
com el càntic "O vere Deus" , propis de pelegrinatges rogatives que
proclamen els cantors durant el recorregut. Dins d'este grup els dotze
pelegrins i el guia, no poden parlar amb ningú, ja que ells són els penitents,
que representen als que originàriament van fer este pelegrinatge per a pregar a
Déu, beneficis per al poble de les Useres.
El segon grup,” les càrregues” que seguix a distància al primer, el formen
els animals que transporten els aliments amb tots els útils que es necessiten
durant el recorregut, així com els cuiners, el depositari, els aiguaders i per aquells
penitents que volen complir alguna promesa, en nombre indeterminat i
sempre en rigorós silenci, com prova de respecte al pelegrí.
El
pelegrinatge comença el divendres de bon matí en la població de les Useres amb
dos misses, una primera per a les càrregues i una altra que és a les set del matí, per als pelegrins, iniciant-se
oficialment el pelegrinatge. S'agenollen en el moment del Sanctus, besen el sòl
i estenen els seus braços en creu, estant així fins que arriba la comunió. Al
combregar es passen un ciri encés d'un a un altre. Al finalitzar la missa ,
prenen en la sagristia el desdejuni compost de pa, figues i xocolate, amb
alguna copa d'aiguardent, tot seguit es despedixen de l'estendard de sant Joan
i besen un per un, el Reliquiari de Sant Joan, travessant una bella estora
brodada per les dones del poble, que pretén alleujar els peus descalços dels
pelegrins i recorrent els carrers de les Useres, partixen amb direcció a Sant
Joan de Penyagolosa.
Durant el pelegrinatge i mentres se'n van passant per
diversos termes municipals i ermites, s'invoca al Sant titular d'eixe lloc.
Així, en les Useres s'invoca a Sant Joan Baptista; prop de l'ermita de Sant
Miquel de les Torroselles pertanyent al terme de Llucena del Cid, s'invoca a
Sant Miquel Arcàngel; quan es va arribant a Xodos, s'invoca a Sant Pere Apòstol
i prop del santuari de Sant Joan de Penyagolosa es torna a invocar Sant Joan
Baptista. També es resa en cada terme municipal pels seus avantpassats difunts
i pel Papa.
Tot el recorregut està calculat fins al més mínim detall:
l'hora d'arribada a cada lloc; el tipus de menjar, format bàsicament per arròs,
ous i abadejo; els llocs de descans, etc.
En l'ermita de Sant Miquel de les Torroselles, els
pelegrins celebren l'eucaristia, descansen i mengen, per a prosseguir camí cap
a Sant Joan de Penyagolosa on faran la seua entrada al santuari, descalços quan
caiga la nit, retirant-se a una habitació “la cova dels pelegrins”. Al voltant
d'una xicoteta foguera sopen, descansen i a la nit resen amb els cantors les
completes i el sant rosari. Durant esta nit del divendres, els pelegrins
resaran en diversos moments el Via Crucis.
El matí del dissabte a les huit es celebra la missa de
les càrregues i a continuació la missa dels peregrins, a la finalització d'esta
és quan comença el verdader ritual dels pelegrins, la celebració de ”la
Cerimònia del Perdó“. Tot el món
abandona la sagristia deixant només els pelegrins i al guia. Els pelegrins
formen un cercle, deixant en el centre al guia, que realitzarà una al·locució
sobre l'existència i la tradició, poc després el guia demanarà perdó als altres
pelegrins llavant-los els peus a cada un d'ells.
Poc després de les dotze del matí, després d'un bon
esmorzar, a base d'abadejo, fesols, creïlles i ous, s'anuncia la tornada dels
pelegrins cap a les Useres, ixen descalços del santuari de Sant Joan de
Penyagolosa, camí de Xodos on descansen un breu moment en la font de
l'Arxivello, a continuació els pelegrins es dirigixen al temple parroquial on
resen el Regina Caeli, fan un respons pels difunts i es demana al Sant Apòstol
Pere per l'obtenció de les tres gràcies.
S'arriba a les Useres a la nit i l'entrada és molt
solemne. Després d'un breu descans, cada pelegrí entra en la població portant
un fanal. Es dirigixen en fila d’un, cap a l'ermita del Loreto, per a saludar
la Mare de Déu amb el Salve Regina i després van a l'ermita del Crist, per a
donar-li gràcies, resant també allí el Salve Regina i el respons pels difunts.
Es finalitza el pelegrinatge en el temple parroquial, on els pelegrins invoquen
novament la Mare de Déu, es torna a resar pels difunts i per l'obtenció de les
tres gràcies.
Fins a un xicotet relat d'esta tradició secular que ha
perdurat a través dels segles fins a arribar als nostres dies i on, sense cap
dubte, el silenci se sent entre les pinedes de la muntanya de Penyagolosa.
Els pelegrins de les Useres és un dels tresors que tenim
en esta província, el qual devem, conéixer, i conservar perquè generacions
posteriors puguen apreciar-la i disfrutar-la com nosaltres l'hem fet.
